pilar diaz

Monday, October 24, 2005

L'hora del diàleg


L’aparició de nombrosos experts en aspectes constitucionals no ha deixat de sobtar-me aquests dies posteriors a l’aprovació de la proposta de nou Estatut al Parlament de Catalunya. I encara resulta més complicat d’entendre com es pot opinar sobre un text que no ha estat llegit en molts casos. Hem pogut sentir opinions diverses, totes elles legítimes en democràcia, però algunes d’elles fetes sense una lectura prèvia del text sencer. S’han fet lectures parcials interessades, però la proposta s’ha de llegir de manera íntegra i sense una actitud a-priori sesgada. Situem, amb tota la serenitat necessària, el procediment d’aprovació d’aquest Estatut en el marc precís. Després de la proposta consensuada i aprovada per la via democràtica a Catalunya, com ens assenyala el marc legal, ara toca la seva discussió i aprovació a les Corts Generals, tal i com continua assenyalant aquest marc legal. Ara és doncs l’hora de l’explicació pedagògica, del debat serè i del consens. Perquè, en aquest moment precís, això és una proposta feta des d’aquí amb un amplíssim suport, però no és pas una imposició. No podria ser mai una imposició. Com tampoc es pot tractar d’una reforma constitucional perquè pretén estar dintre de la Constitució. La ciutadania catalana aspira legítimament a un millor autogovern i un millor finançament (o no aspiren al millor pels seus territoris la resta de territoris?) i aquest acord és un bon instrument per començar el camí per assolir-ho. Ara és l’hora de la paraula i del diàleg, però no ha de ser mai l’hora d’instrumentalitzar aquesta proposta per dividir els pobles d’Espanya, i en nom de la seva unitat, perseguir objectius partidistes.

Article publicat al setmanari "El Far". 21.10.05

0 Comments:

Post a Comment

<< Home