pilar diaz

Monday, January 30, 2006

Delegació catalana al Congrés



Dijous 26 de gener el Parlament de Catalunya va escollir la delegació de 39 diputats/des que ens representarà a la Comissió Mixta Paritària que ha de tramitar el projecte d'Estatut al Congrés dels Diputats. D'aquí sorgirà la comissió que estudiarà en ponència, esmena per esmena, l'esmentat text.

Els 39 representants del Parlament es distribueixen de la següent manera:

  • CiU: 13
  • PSC-CPC: 12 (un dels quals vam cedir a ICV-EUiA)
  • ERC: 7
  • PP:4
  • ICV-EUiA: 3 (+1 que nosaltres li vam cedir)

La meva sorpresa es va produir quan ens van lliurar la llista que havíem de votar. Només la llista de representants designats pel grup parlamentari socialista era paritària: 5 dones d'un total d'11 membres (45%).

La resta es conformava així:

  • CiU: 3 dones d'un total de 13 membres (23%)
  • ERC: 2 dones d'un total de 7 membres (28%)
  • PP: 1 dona d'un total de 4 membres (25%)
  • ICV-EUiA: cap dona d'un total de 4 membres (0%)

No podem demanar representació paritària quan la composició del Parlament de Catalunya no ho és pas. Però, certament, aquests percentatges estan bastant per sota dels percentatges de dones parlamentàries que aquests grups tenen a l'actualitat. No vull ni imaginar que passarà quan designin els membres que conformaran la ponència que tramitarà el projecte, on per cert el grup socialista comptarà amb 2 dones d'un total de 3 membres. La pregunta és: quin element no és una prioritat real a la seva agenda? El nou Estatut? O la presència de dones a l'hora de la veritat?

Friday, January 20, 2006

Recta final


Aquesta setmana s’estan produint una sèrie d’esdevinements molt significatius i d’especial transcendència per Catalunya, que només fa dos anys eren impensables: la negociació del nou Estatut a Madrid abans no comenci el tràmit parlamentari i el retorn dels coneguts com “papers de Salamanca”. El govern socialista els ha fet possibles. El retorn a Catalunya de la documentació incautada com a motí de guerra és simplement un acte de justícia, que ha de tenir continuïtat amb altres actes de justícia encara pendents. La negociació del nou Estatut entre el govern espanyol i les quatre forces parlamentàries que van donar suport a la proposta està arribant a la recta final amb desenllaç incert. L’acord és possible i la voluntat de totes les parts per arribar-hi és real. Pel bé del país, si realment és això el que mou els fils de la negociació, tothom ha de mostrar la generositat necessària per arribar al millor acord possible renunciant a rendibilitzar electoralment els resultats. Fàcil de dir, difícil de fer. I precisament és això el que pot entorpir l’acord final, que podria estar a tocar de mans. És important tancar aquest procés negociador l’abans possible per dos motius bàsics. Un, perquè tenir constantment l’Estatut català a l’agenda política i dels mitjans de comunicació només fa que alimentar l’estratègia del Partit Popular de l’erosió per l’erosió per tal de fer fóra a José Luis Rodríguez Zapatero de la presidència del govern espanyol. Dos, perquè això fa que els fruits del canvi polític que fa dos anys es va produir a Catalunya passin desapercebuts. La contractació de 4.200 professors, la rehabilitació de 30 barris, els 15.000 habitatges socials en construcció i la creació de cent noves escoles són només alguns exemples d’una tasca de govern encaminada a donar solucions als problemes de la ciutadania.

Article publicat al setmanari "El Far". Data 20.1.2006.